Passejant pels camins la comarca, voltejant una paret de pedres, m'adono
que la nostra vida podria resumir-se a això, a una paret de pedres.
Totes son diferents, no hi ha una sola pedra que s'assembli a una altra, però malgrat ser tant diferents, s'aguanten totes unes a les altres, delicadament, de manera que si una cau les que estan en contacte
amb ella també cauran.
Les persones
som això, pedres diferents que en caure, obtenim vivències, caigudes i aixecades, desafiaments i superacions.
Les pedres que ens envolten i ens mantenen allà on som, són la
família i els amics, que junts et donen força per aguantar-te dret dia a
dia, però que el moment en que una cau les altres també cauen.
Deu ser que en el fons som
tant simples com un marge de pedres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada