Passejant pels camins la comarca, voltejant una paret de pedres, m'adono
que la nostra vida podria resumir-se a això, a una paret de pedres.
Totes son diferents, no hi ha una sola pedra que s'assembli a una altra, però malgrat ser tant diferents, s'aguanten totes unes a les altres, delicadament, de manera que si una cau les que estan en contacte
amb ella també cauran.
Les persones
som això, pedres diferents que en caure, obtenim vivències, caigudes i aixecades, desafiaments i superacions.
Les pedres que ens envolten i ens mantenen allà on som, són la
família i els amics, que junts et donen força per aguantar-te dret dia a
dia, però que el moment en que una cau les altres també cauen.
Deu ser que en el fons som
tant simples com un marge de pedres?
diumenge, 26 de gener del 2014
ELS AMICS
Les amistats estan fetes de trocets... Trocets de temps que vivim amb cada persona.
L'important no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Sovint, cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.
Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits, d'hores d'estudi, de sortides, cines, diversions... Però n'hi ha d'altres que neixen sense saber ben bé com ni perquè... Potser de silencis compresos o de bé de simpatia mútua sense explicació.
Avui en dia n'hi ha que estan fetes de correus electrònics i no per això son menys importants.
La vida ens ensenya a aprendre a estimar les persones sense jutjar-les per la seva aparença, sense que les poguem etiquetar conscientment.
El temps que perdem amb cada amic fa que cada amic sigui tant important, perquè el temps "perdut" és temps guanyat, aprofitat i viscut!
Són records per cinc minuts, per un any o per sempre.. I és que un amic es torna important per nosaltres quan en la seva abscència som capaços de riure o plorar, de sentir nostàlgia, pena o alegria, i en aquell mateix instant sentir-lo ben a prop nostre.
L'important no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Sovint, cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.
Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits, d'hores d'estudi, de sortides, cines, diversions... Però n'hi ha d'altres que neixen sense saber ben bé com ni perquè... Potser de silencis compresos o de bé de simpatia mútua sense explicació.
Avui en dia n'hi ha que estan fetes de correus electrònics i no per això son menys importants.
La vida ens ensenya a aprendre a estimar les persones sense jutjar-les per la seva aparença, sense que les poguem etiquetar conscientment.
El temps que perdem amb cada amic fa que cada amic sigui tant important, perquè el temps "perdut" és temps guanyat, aprofitat i viscut!
Són records per cinc minuts, per un any o per sempre.. I és que un amic es torna important per nosaltres quan en la seva abscència som capaços de riure o plorar, de sentir nostàlgia, pena o alegria, i en aquell mateix instant sentir-lo ben a prop nostre.
QUÈ ÉS LA VIDA?
La vida és un gest, un moment, un instant...
La vida és un segon, és tota petita història que vivim...
Si us hi fixeu, ens passem la vida vivint de petits moments de la nostra història, una abraçada, un petó, una frase, una aclucada d'ulls... Ens passem la vida veient com passen els dies fins que de sobte un instant, un moment, un segon... Un petit detall ens fa adonar de lo real que és aquest món.
I és que no són més que els petits detalls els que omplen la nostra vida. No són més que els petits moments els que dónen sentit a la nostra història...
Una cançó que ens fa emocionar, riure, plorar, que ens fa envalentir, entendrir... Un quadre on una senzilla pintada pot ser l'inici o el final d'alguna cosa molt gran.
Son els petits moments els que ens marquen i ens fan adonar del que és important quan gran part de la nostra vida ens la passem somniant.
Son aquests petits instants els que ens ensenyen que la vida és quelcom més que anar passant els dies fins que arribi el nostre final... Que la vida és un camí de pedres que no es tracta d'esquivar, sinó d'aprendre a trepitjar!
Que la vida és això, un moment, un instant, un segon... És simplement el detall més bonic que algú et pot regalar en aquest món!
La vida és un segon, és tota petita història que vivim...
Si us hi fixeu, ens passem la vida vivint de petits moments de la nostra història, una abraçada, un petó, una frase, una aclucada d'ulls... Ens passem la vida veient com passen els dies fins que de sobte un instant, un moment, un segon... Un petit detall ens fa adonar de lo real que és aquest món.
I és que no són més que els petits detalls els que omplen la nostra vida. No són més que els petits moments els que dónen sentit a la nostra història...
Una cançó que ens fa emocionar, riure, plorar, que ens fa envalentir, entendrir... Un quadre on una senzilla pintada pot ser l'inici o el final d'alguna cosa molt gran.
Son els petits moments els que ens marquen i ens fan adonar del que és important quan gran part de la nostra vida ens la passem somniant.
Son aquests petits instants els que ens ensenyen que la vida és quelcom més que anar passant els dies fins que arribi el nostre final... Que la vida és un camí de pedres que no es tracta d'esquivar, sinó d'aprendre a trepitjar!
Que la vida és això, un moment, un instant, un segon... És simplement el detall més bonic que algú et pot regalar en aquest món!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)