Les amistats estan fetes de trocets... Trocets de temps que vivim amb cada persona.
L'important no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Sovint, cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.
Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits, d'hores d'estudi, de sortides, cines, diversions... Però n'hi ha d'altres que neixen sense saber ben bé com ni perquè... Potser de silencis compresos o de bé de simpatia mútua sense explicació.
Avui en dia n'hi ha que estan fetes de correus electrònics i no per això son menys importants.
La vida ens ensenya a aprendre a estimar les persones sense jutjar-les per la seva aparença, sense que les poguem etiquetar conscientment.
El temps que perdem amb cada amic fa que cada amic sigui tant important, perquè el temps "perdut" és temps guanyat, aprofitat i viscut!
Són records per cinc minuts, per un any o per sempre.. I és que un amic es torna important per nosaltres quan en la seva abscència som capaços de riure o plorar, de sentir nostàlgia, pena o alegria, i en aquell mateix instant sentir-lo ben a prop nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada